El projecte EXREL (EXcel·lència científica i ReLlevància socioeconòmica de la investigació) tracta de contribuir als debats acadèmics i polítics sobre l’aparent desconnexió entre la producció de coneixement científic i el seu potencial ús més enllà de l’àmbit acadèmic (fenomen àmpliament conegut com la “bretxa rellevància-excel·lència”).

La bretxa sorgeix a causa de la tensió que existeix quan els acadèmics intenten produir coneixement rellevant (podent reduir la seua capacitat de generar també coneixement “excel·lent”) en un context de gran pressió per demostrar l’excel·lència de la investigació. Això provoca que es reduïsquen els incentius que els acadèmics perceben per a realitzar investigació de rellevància per a l’entorn socioeconòmic. El projecte contribueix a aquest debat identificant els factors que poden contribuir a augmentar o reduir aquesta bretxa, centrant-se específicament en aquells factors relacionats amb la manera en la qual els processos d’investigació acadèmica es duen a terme (entesos com a pràctiques d’investigació acadèmica).

EXREL fonamenta la seua base conceptual en l’enfocament d’obertura, en el qual es consideren les pràctiques acadèmiques com a obertes) si utilitzen directament el coneixement extern (d’usuaris potencials). En el cas de les pràctiques d’investigació, l’obertura es refereix a la incorporació de consideracions no acadèmiques en les diferents etapes del procés d’investigació (veure Figura 1). Això implica que, ceteris paribus, les pràctiques d’investigació obertes poden contribuir a la producció de coneixement acadèmic amb un major potencial per a ser utilitzat pels actors socioeconòmics, representant així un mecanisme per a tancar la bretxa i abordar les tensions entre l’excel·lència científica i rellevància socioeconòmica.

Figura 1: Etapes per a les pràctiques d’investigació oberta (enfocament d’obertura)

Aquest projecte desenvolupa una aproximació empírica per a examinar la bretxa entre l’excel·lència i la rellevància i, en particular, per a explorar les condicions i actituds acadèmiques antecedents de l’obertura en les pràctiques d’investigació. EXREL se centra en el context espanyol, caracteritzat per un sistema d’investigació en el qual s’ha emfatitzat, des de l’àmbit de les polítiques científiques, la creació d’investigació d’excel·lència, i on, fins fa molt poc de temps, no s’ha produït un èmfasi comparable per al foment de la investigació de rellevància i la creació d’impacte social. EXREL també se centra en l’àrea de coneixement de gestió, una disciplina acadèmica on s’estan desenvolupant, des de fa dècades, aquests debats sobre la bretxa excel·lència-rellevància que encara es continuen produint.

EXREL utilitza un enfocament de mètodes mixtos. L’estudi empíric es basa en entrevistes amb acadèmics de l’àrea gestió en relació a les seues actituds cap a la creació de coneixement rellevant, així com en entrevistes que exploren les seues experiències en intentar gestionar i equilibrar l’excel·lència i la rellevància en la seua activitat investigadora. El projecte també inclou una enquesta a gran escala d’acadèmics de gestió que aborda les seues actituds cap a l’excel·lència i la rellevància. Aquestes dades primàries es combinen amb dades secundàries (com la informació bibliomètrica). Amb les dades recollides, EXREL avalua empíricament el model conceptual presentat en la Figura 2.

Figura 2: Model conceptual